gabinet de comunicació

Des de Comunicació i Periodisme tenim un gabinet de comunicació on es penjen alguns dels treballs que fem (encara que ara mateix sol hi podem accedir els alumnes i els professors). El cas és que m'han penjat un article sobre l'acte institucional de la setmana de la comunicació i res, aquí el deixo:

El violista Jordi Savall parla sobre la importància de la música en la 7a Setmana de la Comunicació

Ahir per la tarda, el músic Jordi Savall va ser el convidat de l’acte institucional de la Setmana de la comunicació de la Universitat de Lleida amb la conferència titulada El poder de la música.

El músic va parlar sobre la importància de la música en la vida i en el llenguatge, i va assegurar que “la música no necessita explicació, és un llenguatge en si mateixa i no admet cap explicació”. Savall va continuar explicant la relació música - coneixement i música -amor, advertint que “aquestes dues coses són les més importants per a trobar la pau interior”.

Al final de la conferència el violista va interpretar dues peces i va explicar el funcionament i la composició de la viola de gamba, un instrument per la majoria de gent desconegut.

Aquest acte cultural dins de la Setmana de la comunicació complementa amb altres actes com el que va tenir lloc dilluns 22 sobre la Fura dels baus i les visites a la Seu Vella i al Museu de Lleida per part dels alumnes de Comunicació i Periodisme audiovisuals, tots de caire més cultural. I és que aquesta setmana, que porta com a títol De la cultura de la comunicació a la comunicació de la cultura, no pretén únicament centrar-se en el periodisme i en la comunicació, sinó que aposta per la cultura i per les maneres de transmetre-la.

La setmana finalitzarà aquesta tarda amb un col·loqui entre el director del Grup Cultura 03, Ernest Folch i el director de Picap, Joan-Carles Doval, que parlaran sobre els formats digitals contra el llibre i CD.

Road Show

Sí! Aquest dissabte toca anar a Barcelona! El Road Show F1 ens espera! Amb simulador de Formula 1, Marc Gené fent una demostració de pilotatge, música en directe, circuit de karts i un F1 triplaça. :D


serà així el simulador?

Ell

Ahir em vaig adonar que al dit anular de la mà esquerra m'ha sortit un callo. La veritat és que dit d'aquesta manera no queda gaire bonic, però si penso que el callo m'ha sortit de tocar el violí puc agafar-li fins i tot un cert apreci a la durícia. Puc dir que tocar el violí és, en aquest moment, la millor decisió que he pres en tota la meva vida. I el curiós és que no sé com se'm va ocórrer. L'únic que recordo és trobar-me un violí pel meu aniversari ara fa 11 anys, però per molt que els meus pares em diguin que estava molt pesada amb el tema del violí, jo no recordo com el demanava ni, el més important, perquè. És cert que no arribaré a professional del violí, però estic orgullosa del que se fer i el que em queda per aprendre (perque encara que no m'hi dediqui professionalment, penso arribar fins al final). I molts cops, encara que sembli estrany, penso en que d'aquí uns 15 anys els meus fills tindran una mare violinista.

Ja comença...

I sol puc dir... Quins nervis!

Cada vegada que acabo de veure una pel·lícula en la que surt Leonardo DiCaprio estic més convençuda que és un dels meus actors preferits. Després de veure varies vegades el tràiler per la TV i que els meus pares anéssin a veure la pel·lícula i me la recomanéssin, vaig pensar que seria bona idea anar a veure Shutter Island. La veritat és que és una gran pel·lícula. He de dir que els plans estan molt ben triats i que van al compàs de la pel·lícula, cosa que encara dóna més sensació de no entendre res del que està passant.
I com no, una GRANDÍSSIMA interpretació de DiCaprio, que donava la sensació que estés visquent la mateixa sensació que el personatge. Així doncs, crec que ja va sent hora que sigui guanyador d'un Oscar. Nominat tres vegades per papers fantàstics (cal recordar el paper de discapacitat mental germà de Johnny Depp a What's Eating Gilbert Grape?, en el qual encara no era un actor conegut i van arribar a pensar que realment posseïa una discapacitat mental), encara no ha guanyat mai, i crec que ara és un bon moment per a donar-li un Oscar com a millor actor.
Haurem d'esperar a que algun dia arribi el moment en que pugi a recollir l'estatueta, fins llavors, continuaré fascinant-me pels seus papers i les seves qualitats.
Ah, i per acabar, una cosa també molt clara... el noi és GUAPO GUAPO!

V.O.S. sí, gràcies

Aprofito tot el que s'està parlant ara últimament sobre la projecció de films en versió original subtitulada en els cinemes de Catalunya per anunciar que estic totalment d'acord amb la proposta. Començaré dient que Espanya és un dels pocs països que doblen totes les pel·lícules que apareixen a cartellera. D'aquesta manera es priva als espectadors de gaudir del film tal i com és, tal i com el director i els actors l'han creat. I també sóc conscient que si finalment els cinemes projecten pel·lícules en V.O.S. no crec que tinguin tant públic com la mateixa versió doblada. La principal raó (per no dir més aviat l'única) és el tan utilitzat: és que si llegeixo els subtítols no veig el que passa a pantalla. Estic d'acord amb aquesta afirmació, ja que si no tens molta facilitat de lectura o no estàs acostumat a llegir subtítols és el més probable que passi. Però aquí està el tema. No estaras mai acostumat a llegir els subtítols si mai et plantejes mirar una pel·lícula AMB subtítols. Amb això el que pretenc no és obligar a tothom a mirar films en versió original, ni molt menys. L'únic que vull és comentar que de vegades els doblatges són bastant dolents, i no solament canvien les frases dels personatges (ja que s'han de lligar al moviment de boca del personatge), sinó que molts cops l'entonació que utilitzen no és la mateixa que la que utilitzen els actors quan graven la seqüència. Un crit en versió original ens pot esfaraïr, però el mateix crit doblat pot ser que fins i tot ens faci riure (es per això que en algunes pel·lícules els crits i plors no són doblats, cosa que es nota, sobretot quan sentim dos veus diferents). Acabaré dient que jo era una d'aquestes persones que mai hauria mirat una pel·lícula en versió original, si també podia mirar-la en català o castellà doblat, ja que era molt més còmode, però ara puc apreciar la diferència entre els dos tipus i, almenys per la meva part, si els cinemes finalment acaben projectant films V.O.S., compraré l'entrada.