Ell

Ahir em vaig adonar que al dit anular de la mà esquerra m'ha sortit un callo. La veritat és que dit d'aquesta manera no queda gaire bonic, però si penso que el callo m'ha sortit de tocar el violí puc agafar-li fins i tot un cert apreci a la durícia. Puc dir que tocar el violí és, en aquest moment, la millor decisió que he pres en tota la meva vida. I el curiós és que no sé com se'm va ocórrer. L'únic que recordo és trobar-me un violí pel meu aniversari ara fa 11 anys, però per molt que els meus pares em diguin que estava molt pesada amb el tema del violí, jo no recordo com el demanava ni, el més important, perquè. És cert que no arribaré a professional del violí, però estic orgullosa del que se fer i el que em queda per aprendre (perque encara que no m'hi dediqui professionalment, penso arribar fins al final). I molts cops, encara que sembli estrany, penso en que d'aquí uns 15 anys els meus fills tindran una mare violinista.